dilluns, 18 de novembre de 2013

Ventre Buit

Ja està aquí, ja ha arribat,
pica a la porta amb tocs ensordidors...
L'avís de la maternitat
es presenta d'imprevist.

Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.

El temps és arribat,
però no el moment.
El temps és arribat,
però l'infant no pot acollir.

El desig l'atrapa,
li estreny les entranyes,
el sexe,
el cor.

I augmenta a dia que passa
l'ansietat davant l'esdevenir
que no s'esdevindrà,
perquè vida, ara no pot donar.

El sanglot en la soledat
el cor trencat
els ulls enrogits
quan es mira al mirall.

Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.