Qui sap què amaguem les persones... Anem pel carrer, i un bon dia un jove es posa a disparar contra un grup d'ancian que alimentaven els coloms del parc, o de sobte, es descobreix un antic garatge ple d'animals dissecats, o fins i tot, en els soterranis de les barriades més acomodades podem trobar una víctima innocent que hi roman des de fa anys i panys. El que no sabem és qui pot esclatar en un moment donat, el que no sabem... és si nosaltres també som uns turmentats.
No obstant, és en nosaltres mateixos dins dels quals podem trobar l'arma d'aniquil·lació global definitiva o per contra, la nostra pròpia destrucció. És dins nostre on hi ha l'instrument que ens proporcioni un gaudi efímer o potser la venjança... O potser el plom que ens enfonsarà cap a una bogeria definitiva.
Tots som i serem uns Turmentats. Només heu de decidir com moureu la balança.
Cordials salutacions des d'un infern personal.
D.
L'escriptor sempre és un observador antropológic, psicòleg i filòsof....El turmentat fuig de l'hedonisme tot i ser el què més desitja, aquest és l'infern que ell sol s'ha creat, i del que no pot fugir. La primera persona fa que entrem de cop en aquesta realitat. Felicitats per aquest excel·lent text!!!
ResponElimina