Nòmades

Marxeu per trobar un futur millor. Viatgeu sense descans per lluitar per aconseguir allò que aquí no s'ofereix: una vida digna.

Sou el millor que tenim, i tant és així que heu de marxar d'aquesta terra erma que és incapaç d'acollir les llavors que crearan el demà. Lluitant amb constància per véncer l'enemic que avui ens amenaça, teniu la valentia d'atravessar fronteres a l'espera d'un lloc millor que sàpiga apreciar el que aquí eviten tapant-se els ulls amb la bena de la hipocresia. I a aquells que ho fan, no els passarà res, però vosaltres heu d'estar orgullosos de formar part d'aquesta generació que no es conforma, que no parla per parlar i que ho deixa tot per viatjar allà on la brúixola de les il·lusions els guia. I sereu afortunats d'escapar d'allà on es menyspreen i s'aniquil·len les flors abans que arribi la primavera.

Sempre endavant, la carretera no té fi. Sempre endavant escapant dels persecutors abanderats per la ignorància. Les llàgrimes tan sols són per aclarir la mirada.

Els que ens quedem aquí, us animem que tireu endavant, intentant preservar una esperança que a poc a poc s'acaba.

Els que ens quedem aquí, aguantem l'espera enmig de l'enyorança.

Els que esperem aquí, us enyorarem sempre.

Els que esperem aquí, us estimem. Sempre.