Imatges cruentes i dures però vívides, la violència més primària la dualitat de les persones, la maternitat, el determinisme i una narrativa molt particular i meravellosa componen aquest recull de narracions de Víctor Català (Caterina Albert). Onze escenes del món rural i pagès, i una de la Barcelona més obrera i anarquista, que potser avui dia ens queden una mica lluny, però gràcies a l'autora aconseguim fer-les vívides en la nostra ment. I sobretot, tenir en compte que per res es tracta d'imagineria idíl·lica, ni segueix la tònica naïf de certa literatura rural; són les escenes d'una realitat passada, amb el corresponent naturalisme i sense disfressar res en poesia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNomés una escriptora pot entendre un altre. Tens un do meravellós per a submergir-te en el conscient i l'incoscient de novel·les i relats, i texts... Per això les teves cròniques són tan rigoroses i belles. Resulta molt agradable llegir-les i agafen moltes ganes de llegir l'autor i obra de qui són objecte.
ResponEliminaSegueix delectant-nos amb el teu treball!!!
<3<3<3