diumenge, 20 de maig de 2012

Serem au fènix altra vegada...

Sovint la gent no valora les oportunitats que se li presenten al llarg de la seva vida, i van contnuant la seva existència sense voler ser conscients de la sort que han tingut. Sovint, no es valoren les coses bones perquè creiem que és obligació natural haver-les de rebre.

Això ens converteix en persones egoistes, ens converteix en éssers que no veuen més enllà del seu nas i que són incapaços de valorar el que tenen al seu voltant.

No dic que haguem d'anar a resar a un déu qualsevol, o que haguem de complir una penitència per pagar el deute metafísic amb les energies de l'univers...

Només dic que a vegades hauríem de ser conscients del que tenim o hem tingut i valorar-ho.

Fa quasi una dècada se'm va oferir una gran oportunitat de la mà de la persona que més admiro en aquest món. Va ser aleshores que vaig descobrir un nou món del qual vull fer-ne la meva professió. He rigut, he plorat, he somiat, m'he enfonsat i he resorgit. He treballat dur i he saborejat les mels de l'èxit, i sempre, sempre, en temps daurats i obscurs no he deixat mai de creure en aquest projecte del qual en formo part. Per a mi, ha estat un regal molt gran i una sort, tal com altres coses que he pogut gaudir en la meva vida de 27 anys.

Simplement vull fer una entrada homenatjant aquesta persona lluitadora que continua endavant i que no defalleix. Hem compartit amb moltes ànimes aquesta experiència, aquest projecte que parteix d'ella i pel qual ha lluitat i ha dedicat tot el seu temps i esforç sense compensació. Juro, que entre tots les hem vist de tots colors, i de tots aquests cors amb qui hem compartit tantes estones, molts pocs han agraït l'oportunitat que se'ls ha donat, alguns fins i tot l'han rebutjat i menyspreat. Les persones, poques vegades valorem allò bo que posseïm...

"La vida és més cruel que nosaltres mateixes", però serem au fènix altra vegada.

1 comentari:

  1. ...Heràclit deia: "Mai et banyaràs dues vegades en el mateix riu"... L'aigua passa i sempre és diferent, mentre que tu segueixes sent el mateix. Allò que no et mata segur que et fa més fort. Indubtablement. I només que hi hagi un sentiment com aquest tot torna a renèixer, perquè l'amor verdader pot amb tot, és llum que acava amb la foscor. L'Au Fènix remontarà el vol i arribarà a terres molt llunyanes, passant per un Arc de Sant Martí que només pot veure ella.

    ResponElimina