dimarts, 22 de maig de 2012

Improvitzant a l'Improshow

Aquest divendres passat, al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, vaig tenir l'ocasió de gaudir d'un espectacle teatral que em fa fer desencaixar la mandíbula i em va provocar alegres llàgrimes.

Es tracta de l'Improshow a càrrec de la companyia Planeta Impro. Va ser un show diferent, interactiu i molt molt divertit. Seguint la dinàmica de joc en tot moment, per una banda vam poder gaudir de les improvitzacions de quatre actors excel·lents que van mantenir el ritme en tot moment a pesar de la dificultat que a vegades els plantejava la combinació del joc que duien a terme i les paperetes dels espectadors; per altra banda, com a públic vam ser part de l'espectacle, ja que es tracta d'una actuació que en tot moment estableix connexió entre el públic i els intèrprets.

Per tant, recomano a tothom que quan tingui una oportunitat vagi a veure aquest espectacle que té lloc de dijous a divendres al TeatreNeu de Barcelona. Es garantitza l'originalitat i l'exclusivitat en totes i cada una de les sessions, ja que sempre s'esta improvitzant.


IMPROSHOW

Planeta Impro 

www.planetaimpro.com


18 de maig de 2012 a les 22:00 h.
Improvisació teatral
En castellà Preu únic 8€
Durada: 90’
Creació i producció: Planeta Impro Direcció: José L. Adserías Improvitzadors: José L. Adserías, Sam G. Cid, Angel Galán i Miquel Simó Il·luminació i sonorització: Sandra de la Prada i Sonia Pardo Escenografia i vestuari: Planeta Impro

Presentació


Un espectacle d’humor, diferent i únic a cada funció. Les i els intèrprets surten a escena sense guió i necessiten dels suggeriments del públic per anar teixint les històries damunt de l’escenari.
L’estructura i la dinàmica de l’espectacle desafia als improvisadors i a les improvisadores, que demostren les seves dots interpretatives, creativitat i fantasia, mantenint una connexió constant amb el públic, en un espectacle d’humor que fusiona text, gest, cant... i una enginyosa habilitat per entrellaçar els fils de l’escena de manera espontània.
DINS DEL CICLE B DE VILANOVA
El teatre, la música i la dansa de petit format arriba a la nostra ciutat els divendres. Una opció d’endinsar- se a noves propostes, arriscades, innovadores i que permeten encabir idees i produccions dels habitants de la pròpia ciutat i de fora. Un lloc de trobada, a un preu assequible. Esperem que us semblin B!

diumenge, 20 de maig de 2012

Serem au fènix altra vegada...

Sovint la gent no valora les oportunitats que se li presenten al llarg de la seva vida, i van contnuant la seva existència sense voler ser conscients de la sort que han tingut. Sovint, no es valoren les coses bones perquè creiem que és obligació natural haver-les de rebre.

Això ens converteix en persones egoistes, ens converteix en éssers que no veuen més enllà del seu nas i que són incapaços de valorar el que tenen al seu voltant.

No dic que haguem d'anar a resar a un déu qualsevol, o que haguem de complir una penitència per pagar el deute metafísic amb les energies de l'univers...

Només dic que a vegades hauríem de ser conscients del que tenim o hem tingut i valorar-ho.

Fa quasi una dècada se'm va oferir una gran oportunitat de la mà de la persona que més admiro en aquest món. Va ser aleshores que vaig descobrir un nou món del qual vull fer-ne la meva professió. He rigut, he plorat, he somiat, m'he enfonsat i he resorgit. He treballat dur i he saborejat les mels de l'èxit, i sempre, sempre, en temps daurats i obscurs no he deixat mai de creure en aquest projecte del qual en formo part. Per a mi, ha estat un regal molt gran i una sort, tal com altres coses que he pogut gaudir en la meva vida de 27 anys.

Simplement vull fer una entrada homenatjant aquesta persona lluitadora que continua endavant i que no defalleix. Hem compartit amb moltes ànimes aquesta experiència, aquest projecte que parteix d'ella i pel qual ha lluitat i ha dedicat tot el seu temps i esforç sense compensació. Juro, que entre tots les hem vist de tots colors, i de tots aquests cors amb qui hem compartit tantes estones, molts pocs han agraït l'oportunitat que se'ls ha donat, alguns fins i tot l'han rebutjat i menyspreat. Les persones, poques vegades valorem allò bo que posseïm...

"La vida és més cruel que nosaltres mateixes", però serem au fènix altra vegada.

dijous, 17 de maig de 2012

"Laura a la Ciutat dels Sants"

Laura a la Ciutat dels Sants, escrita el 1931 pel noucentista català Miquel Llor és una de les joies literàries amb les que he topat recentment.

Fa temps que corria per casa, però m'hi havia fixat amb relatiu interès i era una d'aquelles novel·les que sempre es deixen per demà, perquè ja es tindrà temps per llegir, perquè total, és un clàssic d'aquells que no caduquen mai, d'aquells que fan llegir tard o d'hora a l'institut... En fi, que degut a la meva professió, he hagut de llegir-la mig obligadament però amb cert d'interès pel temps que fa que el veia de manera despistada.

Un cop iniciada la lectura, he descobert un argument que va més enllà del que molts han catalogat com una "novel·la rosa". Laura, una jove solitària de Barcelona (delicada, jove, bonica, culta, amb un lleu toc devot) es casa amb un home jove i ric, Tomàs de Muntanyola, senyoret de terres de Comarquinal, un poble rural, ruralíssim, tancat, amb veïns espietes i xerraires. No m'estendré més en l'argument, però es pot preveure que la promesa de felicitat de la jove es veurà ennuvolada i apagada per enveges, rivalitats i tot un seguit de maldats.

En el que sí vull fer èmfasi és en el contrast entre la brillantor de la protagonista i la negror enmig de la qual es troba. Miquel Llor crea una atmosfera de soledat i malenconia que fan compungir el cor, crea un personatge brillant com una estrella que és ofegat, ennegrit, embrutat per vils sentiments; una ànima bella i lliure aixafada per la rudesa i la superstició catòlica. L'ésser humà es troba sol en aquest món, i l'ésser humà no pot brillar... És la soledat del geni, d'aquells ésser que destaquen, però la rutina, la ignorància i la mediocritat els enterren en l'oblit.

Sé que potser he redescobert aquesta joia tard, però si hi ha algú que no l'hagi llegit, li recomano amb fervor que ho faci. Sovint deixem els clàssics oblidats, perquè considerem que ja han estat massa analitzats, però a vegades ens perdem obres que amb una bella retòrica literària i poètica que avui no existeix (per desgràcia) incideixen en temes atemporals però que saben captivar al lector d'ahir, d'avui i de demà.


dimarts, 8 de maig de 2012

"Tornarà..."

Vaig crear aquest bloc per parlar de cultura sobretot, i de pas, una miqueta de política, que mai va gens malament...

En aquesta ocasió vull escriure sobre, digue-m'ho així, la "meva cultura". Des de fa 10 anys formo part d'un projecte meravellós anomenat KathArsis TheAtre, en sóc actriu i membre fundadora i durant aquesta dècada (gairebé ja) no he deixat mai d'estimar el que feia.

El diumenge passat vam estrenar El Malentès, una genial i inspiradora obra d'Albert Camús. I puc dir, amb el cap ben alt i plena d'orgull que va ser meravellós. Hem treballat molt dur per tirar-la endavant, i per què no dir-ho? Ens en vam sortir i va ser un resultat fantàstic.

Avui, i encara èbria per l'èxit i la satisfacció, vull fer una menció especial a tots els que ho han fet possible, perquè hem patit, hem rigut, hem sofert, hem gaudit... I sempre hem estat junts. Vull donar les gràcies:

- A la Dire, per fer-nos brillar com les estrelles, per treure'ns el màxim rendiment, per exigir i a la vegada estimular. Va fer una "Maria" fantàstica i esplèndida, tràgica i sublim, a l'hora que va aconseguir un resultat amb un toc màgic que ningú és capaç de fer.

- A la Mònica, per ser una companya meravellosa, perquè dóna molt i perquècompartir amb ella l'escenari és una experiència genial. La "Mare" no hauria estat la mateixa si no hi fossis tu, perquè la vas trobar i li vas donar la vida com ningú hagués estat capaç de fer-ho.

- Al Carlos, perquè has fet un "Jan" capaç de fer encongir el cor a tot el públic, d'emmudir-los i d'emocionar-los. I perquè com a partenaire d'escenari i fora és incomparable, meravellós.

- Al Siscu, per estar sempre pendent, donant ànims en els moments més tensos. Vetlla amb el "Criat" i vetlla pels seus companys. El "Vell Criat" no hauria pogut tenir una millor presència.

- A la Rox, per estar al peu del canó, per estar amb nosaltres i per crear idees meravelloses.

- Al Joel, perquè sense ell, no sé què faria...

-Al Ruben i a la Rox, perquè han creat uns vídeos meravellosos, amb tot l'amor, emocionants i professionals de debò.

- A l'Enver i el Jofre, perquè sí, perquè sou el suport!!!

- A tots els amics i el públic: heu aguantat, heu sentit i ens heu fet créixer.

Moltes gràcies a tots!!! Que sapigueu, que estic molt orgullosa i presumeixo de formar part de l'equip que formo. Treballar així és meravellós, un somni, de veritat.

Gràcies!!!


dimecres, 2 de maig de 2012

6 de maig, 18h, Teatre Principal

Vegeu el següent bloc per a més informació:

http://katharsistheatrekt.blogspot.com.es/2012/05/el-malentes-katharsis-theatre.html

:)