dimarts, 10 d’abril de 2012

La solució definitiva

Ha saltat la notícia que el govern, després d'haver aprovat els pressupostos, ha pensat una altra meravellosa retallada de 10.000 milions (!) d'euros en Sanitat i Educació.

Tot això em fa pensar som víctimes d'una conspiració que vol proposar un canvi en el model social i convertir la població en peces de la maquinària d'una fàbrica o en un ramat d'ovelletes bufones i obedients. Però senyors meus, s'estan complicant la vida i a més a més estan causant una alarma en la ciutadania innecessària: lobotomies des de que naixem i així ens estalviaríem tots problemes i maldecaps.

Aquesta solució només comporta avantatges: es reserva l'educació per uns quants de l'€lit capitalista (algú ha de fer de cap de màquines o de pastor, oi?) i ja veurien vostès si s'estalvia en aquest àmbit. A més a més, per què es necessitaria Sanitat per a tothom? Si algú es posa malalalt fora; no canviem una bombeta quan es fon o comença a trontollar? Doncs el mateix. Una altra despesa fora.

I no cal anomenar altres avantatges: mà d'obra barata o, per què no? Gratuïta. Qui es queixarà? L'alimentació també podria deixar de ser un problema: farinetes per a tothom, i ja està! Ara, els grans xefs es reservaran per aquesta €lit, que pobres, han de compensar els seus sacrificis... Em podria estar tot el dia anomenant avantatges, però penso que no cal, ja ens ho podem imaginar. De fet, per imaginar aquest possible nou món, recomanaré un llibre que em va encantar: Un mundo feliz, d'Aldous Huxley. Genial i visionari, perquè descriu el món en el que pot desembocar tot això.

Però no ens alarmem, perquè com que no ens assabentarem de res, res ens farà mal. Si no em creieu, només heu de posar certs canals televisius que omplen la seva graella amb crits, xafarderies, crits, i estupideses vàries; els protagonistes d'aquests shows són feliços, i més feliços són els espectadors. Aquests no necessiten la lobotomia, perquè la mateixa televisió els ha matat prou neurones com aprendre a no fer les seves necessitats al mig del carrer.

Bé doncs, que comenci el compte enrere. Potser la fi del món que van pronosticar els mayes serà la fi del món intel·ligent, lliure i de ple dret que fins ara havíem pogut tastar.