dilluns, 12 de març del 2012

Salvaguardes de la cultura

Tinc un bon amic, pràcticament tota la seva vida allunyat de la província"Barçalana", al què fa un temps vaig sentir les paraules "esclòfia" i "rampoines". Les dues relacionades semànticament amb deixalles, no deixen de tenir el seu encant. I no deixa de ser encantador com en un món totalment globalitzat, interculturalitzat, on tots ens barregem amb tots, encara es mantinguin certs tresors lingüístics d'aquesta mena, residus d'una llarga tradició que es resisteix a desaparèixer.

Però no em malinterpreteu. No estic pas fent una crida al catalanisme i al nacionalisme malentès, sinó que vull manifestar la meva emoció en el fet que en qualsevol idioma no tot siguin "ipads", "hardwares", "game overs", "plays", o "kebabs" i "ktpssas" i "pkes"... Sinó que encara, de tant en tant, es recordi aquell vocabulari que fa d'una llengua el què és.

Sé que tot és crònica d'una mort anunciada, i que és inevitable que els idiomes s'adaptin als temps que corren. Sóc conscient de la ingerència tan salvatge de la tecnologia en tots els àmbits de la nostra vida... sé... Bé, ja sé que sabeu tots el què sé... Però també sé que m'agrada molt de tant en tant recuperar paraules que creia oblidades, o aprendre'n de noves. Potser quedaré obsoleta com l'"Spectrum" o el "cassette" (mots que podrien entrar a formar part del vocabulari mític), però encara que tingui mentalitat "carrossa" és el romanticisme d'intentar preservar tot el que en origen és cultura.

1 comentari:

  1. Quanta raó que tens. Sigui la llengua que sigui hem de mirar per ella, cuidar-la, mimar-la i fer-la crèixer bé! enhorabona per aquest article que m'ha encantat!

    ResponElimina